Bienvenidos a

El andén volátil

Home / Mi mundo

Desconeguts

  Una parella jove desembarca a la platja amb tots els estris necessaris per immortalitzar el moment. Una dona amb xandall i bata rosa surt de l’autocaravana amb un plat de galetes i una tassa de cafè que aviat s’estarà a les mans d’un home que no és el seu. El marit de la dona […]

Leer Más

Pessigolles

Avui m’he creuat el mateix cel que molts anys enrere va ser còmplice d’una amistat forjada en una vintena de tardes i que els temps i la distància va acabar dissipant. Guardo un preciós record d’aquell agost que va passar rabent com el típic noiet que et venta sense demanar-ho muntat en el que per […]

Leer Más

Curiosidades

  En las últimas horas, sin quererlo, he pensado en las palabras de aquél profesor enrollado de Bachillerato que tengo en algún tipo de pedestal: “No es que no entiendas lo que te explico, es que tu curiosidad es demasiado grande”. Que la curiosidad puede ser infinita ya me había quedado claro mucho antes, pero […]

Leer Más

CONSTEL·LACIONS

  De la nostra tertúlia d’abans d’ahir em quedo amb la petita discussió literària sobre les intencions –bones, per mi, no tant, per tu– d’aquesta frase del Josep Albanell a ‘Els ulls de la nit’: “Hi ha gent que si no se sap fer estimar per les seves virtuts, es fa estimar per les seves […]

Leer Más

La maleta

  Un encenedor fos, una pedra desgastada, dues polseres desfilades, un dibuix mig esborrat, una copa de còctel de vidre fumat, una espardenya-clauer bruta, un parell de fotos en blanc i negre, fotos de carnet a tot color col·locades a bocaterrosa, un marc de fotos abandonat, un adhesiu divertit i afable que ja no enganxa, […]

Leer Más

8 (7) 6

No podria recordar cap ni una de les cares que se’m van creuar en aquell viatge estrany. Saps què? La gent no se t’acosta si et veu amb els ulls vidriosos, és més, els esquiva perquè tenen por al contagi a la llàgrima fàcil. Mar. Bosc. Mar. Bosc. I un altre cop mar. Això només […]

Leer Más

Días de REC

  Ir a un festival de cine es arrojar una moneda al aire pero el REC me quita ese miedo a pasar tardes enteras digiriendo películas infumables. Ganas y necesidad de decir cosas sobre algunas de las que he visto estos días. “El día más feliz en la vida de Olli Mäki” Merecida ganadora del Premio […]

Leer Más

Martingala

  Mediodía en la Place du Bourg-de-Four. Hace frío pero no tanto como en el imaginario colectivo de mis padres, que aún me abroncan con torpeza cada vez que les digo que me voy de viaje al norte. “Si me hielo me acordaré aún más de vosotros”, y se acaba la discusión ante mis pocas […]

Leer Más

El teu món glaucòmic

  No m’agrada el teu món glaucòmic. És un sofà atrotinat, una ampolla d’aigua amb la boca ben empastifada, una rotllana de pastilles de colors vius, una finestra gegant però que et sembla un ull de bou, unes cortines atapeïdes que tot ho emmarquen, una manta sempre petita per aquestes cames tan llargues i primes, […]

Leer Más

Cartes entumides

  Queden 8 minuts i un pessic de vida perquè arribi el tren definitiu a Barcelona. T’asseus lluny de tots però allà on tothom mira, en aquell punt exacte on l’horitzó barreja paisatges i petites esperances. Tots els ulls et disparen perquè l’estranyesa atreu i perquè la megafonia alimenta el neguit dels futurs passatgers més […]

Leer Más

>> <<

Uso de cookies

Este es el típico aviso de que usamos cookies para mejorar tu experiencia. Puedes ver nuestra política de cookies. Si quieres saber que es todo esto de las cookies, usa este enlace para más información.

ACEPTAR