Bienvenidos a

El andén volátil

Home / Mi mundo

Les contra addicions

    Dius que t’abandones a la teva solitud però resulta que té corda per estona i no saps passar ni una sola nit sense marges al cantó dret del llit. Escrius al quadern que mai més tornaràs als llocs que et van fer mal i poses “llocs” perquè saps que a la tercera lectura […]

Leer Más

El pedregar

  La banda sonora la posa un mar resignat que no té pressa per engolir una sorra massa robusta pel seu gust. Sap que avui també ho haurà de fer: arribarà el moment de posar el cobrellit a les pedres àrides que li barren el pas i prefereix no ennuegar-se, que a l’endemà –i a […]

Leer Más

Ruixat d’estiu

  Les tempestes d’estiu són tan imprevisibles com els atacs de tristesa. Els núvols fan pinya, s’abracen barroerament per deixar el cel sense alè i forcen el sol a fugir cames ajudeu-me. Que plogui és l’efecte final, una conseqüència inevitable que presumeix d’intensitat i de capacitat de síntesi. La pluja d’una tempesta d’estiu és un […]

Leer Más

Tibantor

    123 passes i una aturada tècnica per estirar la gossa, que planta el nas a la cantonada de sempre sense demanar permís i gairebé mai per deixar-hi una empremta. El Ricard no surt de casa sense cobrir-se el cap –diu que el sol de l’hivern és demoníac i que el de l’estiu li […]

Leer Más

Remor

  Visc en un passat que sempre és present. Costa esquivar els records que, a diari, s’amunteguen aquí i allà sense fer valer el pas del temps. I és que el meu passat és polièdric, polifacètic i absolutament rancuniós. És un carreró fosc de la Part Alta que no arriba a les tres desenes de […]

Leer Más

Definitiu?

  Llegeix un tríptic promocional que li han plantat a la mà just quan enfilava el darrer tram de la Rambla Nova. “El teu japonès definitiu”, i l’estripa abans d’acabar de pair aquell adjectiu que li ha costat quatre anys i un grapat de mesos abans de poder-se’l empassar del tot. Vist allà, en la […]

Leer Más

Visites d’altura

  Es vesteix amb pressa però no s’oblida dels petits detalls que ell agraïa en silenci: les arracades ben aferrades als lòbuls −abans exuberants, ara, sense tibantor− i un alè de colònia a frec de pell perquè li regalimi coll avall. Tanca la casa amb determinació i s’encaixona en el seient del copilot, sempre amb […]

Leer Más

Dansa clàssica

  Tres dones i dos homes, enfundats en converses paral·leles, caminen distrets cap a un destí conegut. La que sembla més jove carrega un gos minúscul que se sent fort –potser per la muralla que troba en aquells braços, potser per l’alçada que li regalen– i borda amb tanta intensitat que sembla que pateixi un […]

Leer Más

El berenar

La Dolors camina lentament però amb la seguretat que li confereix la tercera cama i només s’atura quan el camí es torna esquerp, quan ha de fer un revolt inesperat perquè una horda de turistes s’amuntega a la vorera. O quan una mare primerenca que empeny un cotxet desproporcionat amb la mida del nadó que […]

Leer Más

Desconeguts

  Una parella jove desembarca a la platja amb tots els estris necessaris per immortalitzar el moment. Una dona amb xandall i bata rosa surt de l’autocaravana amb un plat de galetes i una tassa de cafè que aviat s’estarà a les mans d’un home que no és el seu. El marit de la dona […]

Leer Más

>> <<

Uso de cookies

Este es el típico aviso de que usamos cookies para mejorar tu experiencia. Puedes ver nuestra política de cookies. Si quieres saber que es todo esto de las cookies, usa este enlace para más información.

ACEPTAR