Bienvenidos a

El andén volátil

Home / Mi mundo

Omplir els racons

  L’Antoni diu que si el cactus fos un animal seria una tortuga d’aigua dolça, el típic habitant silenciós de peixera amb alimentadors automàtics i fluorescents propis del barri més desinhibit d’Amsterdam. Sospito que aquesta afirmació amable oculta una crítica àcida al món vegetal que tant coneix i s’estima: hi ha plantes que poden passar […]

Leer Más

Casa efímera

  Les últimes hores a Tossa de Mar són la viva imatge d’un estiu que agonitza. La tarda s’ha pintat d’un gris plom tan espès que el sol sembla que s’ha rendit a l’evidència. No hi ha esperances de remuntada. Els Garriga decideixen aprofitar el darrer alè de les vacances i enfilen per enèsima vegada […]

Leer Más

Els ulls del pou

  Les coses que has perdut i les poques que tens i anheles han aflorat quan has vist de quin color és el fons del pou. Certament, el fons del pou és un ésser viu, un homenet esquerp, tirant a lletjot, de mans fredes i de textura estranya, semblant a la molsa deshidratada. És un […]

Leer Más

El desig que empaita

  Hi ha dies que caminaries per la rosada, que te la beuries, però en guardaries una mica en un flascó per quan vingui la sequera. D’altres, t’enfilaries a una bastida a frec de cel per arribar a la lluna, rosegar-la amb el queixal bo i furtar-li les galtes enceses, però et quedaries a mig […]

Leer Más

Les contra addicions

    Dius que t’abandones a la teva solitud però resulta que té corda per estona i no saps passar ni una sola nit sense marges al cantó dret del llit. Escrius al quadern que mai més tornaràs als llocs que et van fer mal i poses “llocs” perquè saps que a la tercera lectura […]

Leer Más

El pedregar

  La banda sonora la posa un mar resignat que no té pressa per engolir una sorra massa robusta pel seu gust. Sap que avui també ho haurà de fer: arribarà el moment de posar el cobrellit a les pedres àrides que li barren el pas i prefereix no ennuegar-se, que a l’endemà –i a […]

Leer Más

Ruixat d’estiu

  Les tempestes d’estiu són tan imprevisibles com els atacs de tristesa. Els núvols fan pinya, s’abracen barroerament per deixar el cel sense alè i forcen el sol a fugir cames ajudeu-me. Que plogui és l’efecte final, una conseqüència inevitable que presumeix d’intensitat i de capacitat de síntesi. La pluja d’una tempesta d’estiu és un […]

Leer Más

Tibantor

    123 passes i una aturada tècnica per estirar la gossa, que planta el nas a la cantonada de sempre sense demanar permís i gairebé mai per deixar-hi una empremta. El Ricard no surt de casa sense cobrir-se el cap –diu que el sol de l’hivern és demoníac i que el de l’estiu li […]

Leer Más

Remor

  Visc en un passat que sempre és present. Costa esquivar els records que, a diari, s’amunteguen aquí i allà sense fer valer el pas del temps. I és que el meu passat és polièdric, polifacètic i absolutament rancuniós. És un carreró fosc de la Part Alta que no arriba a les tres desenes de […]

Leer Más

Definitiu?

  Llegeix un tríptic promocional que li han plantat a la mà just quan enfilava el darrer tram de la Rambla Nova. “El teu japonès definitiu”, i l’estripa abans d’acabar de pair aquell adjectiu que li ha costat quatre anys i un grapat de mesos abans de poder-se’l empassar del tot. Vist allà, en la […]

Leer Más

>> <<

Uso de cookies

Este es el típico aviso de que usamos cookies para mejorar tu experiencia. Puedes ver nuestra política de cookies. Si quieres saber que es todo esto de las cookies, usa este enlace para más información.

ACEPTAR