Bienvenidos a

El andén volátil

Home / Mi mundo / Engrunes

Engrunes

engrunes

 

Mandarines, bajoques, cua de rap i menjar de gat. Diu que té de tot a casa però compra engrunes a diari. M’ha recordat a la meva mare i a la seva capacitat per oblidar-se de les coses que li demanava –cada tarda, religiosament– abans d’enfilar el camí cap al supermercat. El meu pare li retreia aquesta desmemòria domèstica però jo ja sospitava que potser era del tot conscient, absolutament volguda. Ostres, no hi he pensat, haurà de ser demà. El cas és que si volia llepolies, o ensucrats artificials, o una nova tongada de gomes del cabell, o una ampolla de rom barat per dur-lo a la festa de vés-a-saber-qui –sí, un cop em vaig llençar a la piscina– doncs resulta que, o m’havia d’esperar a l’endemà de l’endemà, o no em quedava cap altre remei que buscar-me la vida. Quan vaig començar el Batxillerat vaig aparcar aquests capricis poc corpulents. Sovint arribaven de manera sobtada, en forma de premi, alguna tarda que no havia aixecat el cap dels apunts. La meva lletra era tan dolenta com la d’ara i em costava desxifrar les meves pròpies paraules, vet aquí el sobreesforç.

Casa seva no queda lluny però ja fa estona que noto que arrossega els passos. L’ajudo amb els tres quilos de delícies felines i m’explica que ha hagut de baixar perquè el pastor s’ha quedat sense sopar. Dedueixo que el pastor és Pastor el gat. Té entre 9 i 10 anys, més tirant a la dècada sencera, i em crida l’atenció que recordi el dia que va néixer però no l’any exacte. Va ser un 29 de febrer. Ho té claríssim i per això em sorprèn que no sàpiga de quina quinta és l’animaló, l’únic inquilí amb qui comparteix pis. No tots els febrers volen esvair-se tan aviat. M’ho empasso sense obrir boca.

Arribem a la porta i m’agraeix el gest. Amb l’intercanvi de bosses, una mandarina surt disparada com si volgués escapar per la claveguera més propera, però reacciono amb rapidesa i l’aturo amb el peu que tinc més allunyat del cos. La vellesa ens envaeix fins que se’ns menja, em diu. I tanca la porta. I em deixa palplantada amb una fruita ferida entre les mans.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

>> <<

Uso de cookies

Este es el típico aviso de que usamos cookies para mejorar tu experiencia. Puedes ver nuestra política de cookies. Si quieres saber que es todo esto de las cookies, usa este enlace para más información.

ACEPTAR