Bienvenidos a

El andén volátil

Home / Mi mundo / Antics viatges

Antics viatges

barca

 

“Hi ha navegants que no necessiten barca, només tancar els ulls i deixar-se emportar pel corrent de viure”. Ho vaig escriure als 11 anys i el que més m’ha sorprès és que escrivís correctament el gènere de la paraula corrent. Sona bé “la corrent de viure”, però sembla ser que en l’època dels diccionaris i de les gramàtiques apreníem de debò, ens esforçàvem per dominar l’art de la paraula si intuíem bellesa en això de lligar lletres. Els toms dels grans llibres de la llengua feien olor de coneixement i tot el meu cos petit es va impregnar amb aquest perfum ja gairebé nostàlgic.

El text en qüestió –i que he trobat quan he trobat els meus antics apunts d’àrab– anava sobre la vida secreta de la barca que els de l’Ajuntament havien condemnat a galeres i que durant la meva infantesa va presidir el parc de davant de casa. Era blanca amb línies vermelles i blaves, ni gran ni petita. Recordo que el que més em cridava l’atenció era que fos la mateixa que apareixia en un dels quadres que teníem penjats al menjador. El meu pare ho va descobrir perquè va comprovar que la barca pintada a l’oli i la que ara feia de grup escultòric lluïen la mateixa matrícula a l’amura. Era ella, no hi havia cap dubte. Cada dia, abans d’encendre el televisor per sentir-me seduïda pels dibuixos que tots miràvem aleshores, donava una ullada al quadre i immediatament després posava la mirada lluny per confirmar que tot estava en ordre. Bola de Drac i cereals de mel ben ofegats en llet freda. Quan acabava les tornava a mirar.

La barca tenia una vida apassionant durant les nits. “Hem arribat als aiguamolls i no hi ha ningú. Ja m’imaginava que no trobaríem gent, que la gent és molt disciplinada i a aquestes hores sempre dorm, però que tots els animals hagin desaparegut és ben estrany. Romie, en quin planeta ens trobem?”. Vaig escriure un conte amb tot de personatges inspirats en la meva realitat més propera, que no era tan petita com pensava, i la barca era l’epicentre de tot aquest univers. Cada nit carregava nens, nenes i adults que es feien estimar i vivien situacions excepcionals: rescataven persones tristes que preferien errar pel mar que afrontar el dia a dia que els havia tocat viure, jugaven a fet i amagar amb altres barques i s’esmorzaven l’alba sense la sorpresa del retrobament. Un cop van sortir indemnes de l’incendi i explosió d’una benzinera quan anaven a omplir el dipòsit per començar la ronda nocturna. Em van fer guanyar un premi.

Ja no queda ni rastre de la barca. La van violentar, pintar, repintar, trinxar, cremar, reparar i traslladar a un altre indret que li havia de recordar la seva antiga vida a frec de mar. Al mig del parc hi han deixat un clot. Però la recordo com la del quadre que encara miro perquè em remou les ànsies d’aventures.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

>> <<

Uso de cookies

Este es el típico aviso de que usamos cookies para mejorar tu experiencia. Puedes ver nuestra política de cookies. Si quieres saber que es todo esto de las cookies, usa este enlace para más información.

ACEPTAR