Bienvenidos a

El andén volátil

Home / Poemas / Voleu

Voleu

colommar

Es van cremar
per dins
i van fer volar
sense destí
les ganes de recordar.

L’oblit s’aferra al futur
es van dir
sense parlar,
però no el van alimentar.
Desig i fam extrema.

Nòmades del cel
sedentaris de cor,
savis en pors
ignorants en complicitat.
L’amor, ésser pacient,
fràgil com un petó
ànima de roure.

S’ha esgotat el temps
de patir.
Hi ha galtes que no saben encaixar cops,
i estómacs immunes
a les paraules més punyents.
Les que es van regalar.
Les que es podran perdonar.

Ha arribat el moment
d’acaronar un nou present
amb les mans buides.
Junts.
Sense foc.
Amb ales eixutes.

Hi ha records massa porucs
per perdre’s en la immensitat.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

>> <<

Uso de cookies

Este es el típico aviso de que usamos cookies para mejorar tu experiencia. Puedes ver nuestra política de cookies. Si quieres saber que es todo esto de las cookies, usa este enlace para más información.

ACEPTAR